LA TORRE DE LA PERSEVERANÇA...

És la viva imatge dels fruits que dona la gran virtut de perseverar...una de les grans i millors virtuts d'aquesta vida...

En aquesta vida poques coses són fruït de la casualitat...darrera aquesta torre hi ha moltes hores de dedicació, d'esforç i com deia...de perseverar...no hi fà res que al concurs quedi en un decebedor intent..cal seguir amb el treball i al final...es pot recollir el premi...un premi en forma de gamma extra i que fà justícia i història a la nostra colla i que la més castellera ha pogut gaudir...:-)

Campions...

Les casualitats no existeixen...el concurs guanyat ha estat el resultat i el premi de perseverar, sens dubte una de les millors virtuts que hi ha en aquesta vida...
Felicitats a tota la colla i afició dels Castellers de Vilafranca !

Els anys de la vida o la vida dels anys...

Faig l'estrena de les meves dissertacions en el meu nou blog...en l'anterior hi ha haver gent que ja em va patir...de l'humor i tonteries diverses a filosofades com la que ara penso fer...

I és que demà faig 37 anys...si...ni un més ni un menys..nascut al 73 i 37 anys...:-)

I ho dic aixi de clar...vaig camí de ser el que es diu un "quarentón"...sense complexes...tot i que hauria de dir sense tonteries...

Les persones que estem vivint en l'anomenat "primer món" hauríem d'aprendre molt d'altres cultures...altres en les que fer anys es veu com una joia, com una sort de poder fer anys i la gent que més en té és la més respectada i admirada per la experiència que suposa el pas del temps...

Aquí sovint et trobes amb afirmacions que són autèntiques burrades ...que si als x anys has d'estar casat, que si als x has de ser pare, que si als x...que si que si...que s'ha de mirar de ser feliç i punt !!

Jo només trobo un motiu justificat de preocupació i és que evidentment quan la gent ja té més de 70 anys les enfermetats  i les limitacions físiques són més evidents...

Ara, a partir d'aquí...que si més o menys cabell, que si els kgs que si...mira...el que us dic...tant avançats que ens creiem...:-(

Ah, i en definitiva...com comptabilitzem els anys? Per any natural o per intensitat? Per vida aprofitada o per vida passada?

Perquè hi ha gent que en té 20 i ja té les coses més o menys clares i n'hi ha que en ténen 40 i encara han de madurar...el més important són els anys de la vida o la vida dels anys?
Lincon dixit...

Enfi...disculpeu la filosofada tot i que per acabar...també em puc fer meves les paraules del meu admirat professor Panikkar...traspasat recentment i a qui vaig tenir ocasió de visitar una vegada a la seva casa de Tavertet...

Ell afirmava que tenía uns 2.000 anys...us podeu imaginar la cara del periodista...i ell..el savi conscient de que només es pot ser així sent humil...li va contestar: si llegeixo la Biblia, si llegeixo els llibres dels avantpassats...em puc sentir en aquell lloc i en aquell moment...i la cultura i l'ensenyament que vaig rebent té 2.000 anys....per tant puc dir que el meu jo està format fà milers d'anys...:-)

Doncs que per molts anys us pugui donar la "llauna"...;-)

Roman

INICIANT UN NOU BLOG...

Amics i amigues...estic iniciant aquest nou blog...espero poder compartir pensaments i opinions amb vosaltres...


Roman