dissabte, 5 de gener de 2013

LA "CONVERSIÓ" DE Mn.IGNASI.


L'any 2013 s'ha iniciat amb el comiat a qui va ser rector a la Basílica de Santa Maria, Mn Ignasi.

Si la memòria no em falla, va venir cap el 1991. No recordo la data exacte però el que sí recordo molt bé era el seu caràcter.

Home de idees fixes, preocupat per un ordre i unes normes tal vegada un xic estrictes, va protagonitzar un enfrontament tant amb mi, com amb familiars meus i amb amics meus.

El motiu? La negativa a fer un pilar de castells dins l'església i a que s'hi interpretés el toc de castell.

En una ocasió, la intervenció del recordat Jaume Palau va fer possible l'enlairament d'un pilar.

Jo em preguntava per quin motiu ens havia tocat als Vilafranquins una persona que no entenia les nostres costums.

La resposta la he trobat, com tantes altres vegades, amb el pas del temps.

Mn.Ignasi va conèixer Vilafranca, el poble, les seves costums i tradicions. Va quedar impactat de veure com durant 9 dies, una Basílica s'omplia de gom a gom de persones que poden ser creients o no creients, d'esquerres o de dretes, però que més enllà dels seus pensaments, s'apleguen per cantar i honorar al seu Sant Patró.

Sant Fèlix va tocar el cor de Mn.Ignasi, i els pilars dels castellers, el so de la gralla i tantes altres costums Vilafranquines van seguir el seu camí i en moltes ocasions, ell ho va presidir.

Però encara quedava el millor. Destinat a Santa Maria del Mar, l'enyorança de Vilafranca el va portar a demanar que un pilar dels castellers s'enlairés també dins el seu nou destí.

La mort sobtada el va cridar, i per tant, haurà marxat sense veure complert el seu desig.

Però sí que s'ha complert el meu desig. No es va complir al 1991, però avui, puc dir que els Reis ja m'han dut un bon regal: haver vist la "conversió" de Mn.Ignasi. No només va tolerar els pilars dels nostres castells...també els va estimar.

Descansi en pau.